Portada > Obra > Una nit molt moguda

Una nit molt moguda

I què passaria si una nit et fiquessis al llit i no poguessis tancar els ulls?

Quan la Maria es ficava al llit i l'habitació quedava a les fosques, li passava que no podia tancar els ulls, perquè llavors venien tots! Venien les gegantes de somriures esdentegats, el pingüí caníbal, les sabates esclafadores, la bicicleta boja...

I, a més a més, li passava que no ho podia explicar a ningú perquè era un secret... Tenir un secret com aquell era una cosa horrorosa! I si ningú no en sabia res, ningú no l'ajudaria mai! Estava sola!

Però una tarda va conèixer el senyor Colera, i va tenir una idea: I si li explicava el seu secret? Al cap i a la fi, el senyor Colera no era ni un pare ni una mare ni una àvia ni una mestra ni una companya d'escola... Era una eruga! I potser la podria ajudar...

Fitxa del llibre

  • Tipus de publicació: Literatura infantil
  • Editorial: Cruïlla
  • Any de publicació: 2008
  • Crèdits: Il·lustracions de Nuria Feijoo
  • A partir de 7 anys

Comprar el llibre

Procés de creació

Tornar a dalt

Quan vaig a les escoles a parlar de “Una nit molt moguda”, les nenes i els nens em pregunten si em va agradar escriure el llibre.

I contesto que em va agradar, sí. Però escriure un llibre no és gens fàcil i a vegades m'entrebanco, a vegades pateixo i a vegades penso que no l'acabaré mai.

En aquest apartat, ja ho veieu, hi he posat el dibuix que la Núria Feijoo va fer de la portada. És una gran dibuixant! M'encanta el seu senyor Colera! Ella m'ha explicat que va fer un primer dibuix, és a dir, un esbós i que després el va passar a net i hi va posar el color.

Jo, en canvi, volia fer un conte sobre una nena que té por. Però vaig escriure moltes coses que vaig haver d'esborrar i d'altres que després no hi vaig posar. Per exemple aquest fragment de la Maria i un eriçó que jo encara no sabia com es deia:

 

Veus aquest passadís? –va preguntar-li l'eriçó.

És fosc. No veig res. –va contestar la Maria tremolant.

Fixa-t'hi bé. És allà. Al final de tot.

No ho sé. No veig res, jo!

L'eriçó es va girar i se la va mirar una estona llarga. Després va dir:

Potser, Maria, hi veuries més bé si obrissis els ulls.

Tens raó. –va reconèixer ella tota avergonyida.

I amb els ulls ara ben oberts va veure allò que l'eriço li assenyalava: una porta, una campaneta i un forat al final del passadís.

 

Però hi ha una altra pregunta que els nens de les escoles també em fan molt sovint:

“Per què vas escriure el llibre?”

A vegades, en comptes de contestar, els pregunto si tenen por. I la majoria diu que no. Però jo quan tenia vuit anys sí que en tenia! I no ho deia a ningú!

En aquest tros que llegireu ara, la Maria ha sortit de l'escola i el seu pare la porta a ca l'àvia. Ella no hi vol anar, però el pare la hi porta igualment.

Aquest tros tampoc no el vaig posar al llibre, però potser parla de mi:

 

A ca l’àvia, nooooooo, sisplau, papa!

Si el pare hagués aturat el cotxe un moment, l’hagués mirada als ulls i li hagués preguntat per què no hi volia anar, ella li hauria dit:

Primera, que a ca l’àvia, les patates s’havien d’anar a buscar a baix, al soterrani.

Segona, que les pomes, en canvi, s’havien d’anar a buscar a dalt, a les golfes.

I tercera i finalment, que el julivert s’havia d’anar a collir al vespre a la part més fosca del jardí.

I és que l’àvia feia uns xampinyons boníssims, però sempre li faltava el julivert.

I unes patates fregides excel·lents, però deia que l’aire humit de soterrani la feia esternudar.

I, sobretot, feia un pastís de poma per llepar-se’n els dits, però es queixava que les escales que duien a les golfes, eren tan estretes i pendents que, en pujar-les, els genolls li feien mal.

I què hi podia fer la Maria? Perquè si l’àvia li hagués dit alguna vegada que era una poruga o una cagacalces... Però més aviat semblava que no en sabia res, d’aquell munt de paraules. I així, només hi havia tres coses que podia fer:

Primer, encendre la llanterna.

Segon, agafar ben fort el cistell.

I tercer, cagar-se de por.

Però el pare no li va preguntar res de tot això. Quan tenia pressa i havia decidit una cosa, no li agradava que la Maria es queixés...

  • Eruga de la col

Extres

Tornar a dalt