Portada > Calaix de contes > Literatura

Literatura

  1. 19/01/2019
    A primera hora, quan tot just es fa de dia, la merla es posa sobre la tanca de pedra. La tanca és baixa i circumda el tros que hi ha davant la casa. Aquest tros l’anomenem jardí, però mai me n’he cuidat gaire. Hi ha l’herba, que creix com vol, una hortènsia en un racó i a l’altra banda una prunera. De vegades, la merla arriba que encara sóc al llit. Se situa al seu lloc de sempre, sobre una pedra especialment tacada de liquen i mirant cap a la meva finestra. O a mi m’agrada pensar-ho així... I sentir-la. Perqué el seu cant té poca cosa a veure amb la refiladissa esverada d’altres ocells. Tampoc no és un xiscle, sinó una mena de crida. Una invocació repetida i melodiosa per poder dir a primera hora tot allò que quedarà arraconat, prohibit, al llarg del dia.
    Arxivat a: Literatura
  2. 13/05/2014
    Abans d'ahir, després de sopar, me'n vaig anar fins al moll.
    Arxivat a: El paisatge, Literatura