Portada > Dietari > Meduses

Meduses

24/02/2014

Teclejo la paraula “medusa” al buscador. De fet, no només “medusa”, sinó “meduses a les platges/causes”. I entro en una pàgina de l'Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat). És un pdf, “Dossier informatiu: Arribada de meduses a les platges.”, de tres pàgines.

De la petita explicació introductòria, em criden l'atenció dues frases:

“L'arribada de meduses a la costa és un FENOMEN NATURAL que principalment té lloc durant la primavera i gran part de l'estiu.”.

“NO (ES) CONEIX, però, AMB EXACTITUD quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i/o proliferacions a les platges i zones costaneres...”.

Després mostra imatges dels tipus de meduses que hi ha al litoral català, dóna consells sobre què cal fer davant l'arribada de meduses a la costa i davant les picades, i acaba amb la “MILLOR RECOMANACIÓ”: No banyar-se. No tocar-les.

Les majúscules, en els dos primer casos, són meves; en l'últim, seves.

Entre la veritat i la mentida, hi ha la mitja veritat.

L'arribada de meduses a la costa és un fenomen natural. VERITAT. Veritat en sentit estricte. Veritat de manual de zoologia que descrigui el comportament o cicle vital (?) (No sé com es diu això) d'un ésser viu.

I, alhora, MENTIDA, perquè la frase no s'ajusta a la situació actual i qui l'ha escrit deixa volgudament fora la qüestió de la proliferació descontrolada.

Que consti que, en aquest context, “descontrolada” és una paraula de mal gust, és a dir, “políticament” incorrecta.

Així, la qüestió de les “arribades i/o proliferacions” (el i/o és important en tant que s'ha establert que tot plegat és un “fenomen natural”) es tracta a la segona frase, on s'afirma que no es coneixen amb exactitud els factors biològics i oceanogràfics que les controlen. VERITAT? Veritat, perquè l'exactitud absoluta és una cosa gairebé inexistent en la nostra ciència. I, alhora, MENTIDA, perquè si bé potser no se sap absolutament per què a les meduses els “pica” (mai més ben dit) d'apropar-se a la costa, tampoc no se sap absolutament però sí amb un alt grau de fiabilitat, que hi ha tot un conjunt de factors que en provoquen la “proliferació” (“descontrolada”?, “desmesurada”?, “exagerada”?, “disbauxada”? Quina paraula podria fer servir que fos “correcta” en l'àmbit d'això que s'anomena “política”?)

Els diversos factors (per no dir-ne “causes”, que sona massa directe) són:

 

1)Contaminació orgànica: Fertilitzants agrícoles i residus que van a parar al mar, per la qual cosa es torna “més productiu”. Entec que vol dir que hi ha més menjar.

2)Sobrepesca general i, en particular, de sardines, seitons i tonyina vermella, que se les mengen. Per tant, en general, menys competidors i, en particular, menys depredadors.

3)Disminució radical de la població de tortugues per:

–Pèrdua de platges i erosió de la costa. Degradació de la costa mediterrània, especialment Costa Brava, Costa Daurada i Maresme, que són les zones que pateixen la pressió urbanística més gran del litoral català. Cada 5Km, un port esportiu.

–Pesca “accidental”, que vol dir que s'empassen ham i moren.

–Bosses de plàstic, que mengen en confondre-les amb meduses i moren.

 

Un tortuga pot arribar a menjar una tona (1000Kg!) de meduses per setmana. No diria que “per naturalesa” les tortugues tinguin un sistema digestiu delicat...

 

Amb tot això, és clar que he llegit altres documents i buscat en altres pàgines fugint de la “versió oficial”. En mig de la cerca, m'he recordar de la declaració que el senyor (ex-)conseller Joaquim Nadal havia fet l'any 2006, en plena febre del totxo: “Al litoral català, hi caben perfectament 100.000 habitatges més.”.

Per fer què? Ho pregunto, una mica confusa, en veure que la MILLOR RECOMANACIÓ (amb majúscules) del pdf de l'Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat) és: “No banyar-se. No tocar-les.”

El govern ens aconsella, el govern ens recomana, el govern ens informa. I resulta que el segell del pdf (a sota de tot, a l'esquerra) és del “Departament de Medi Ambient i HABITATGE”. Les majúscules són meves.

 

 

Diumenge, 22 d'agost de 2010

Arxivat a: El món