Dietari

A la presentació de “Nus baixant una escala”, Antonina Canyelles va introduir la lectura d'alguns dels seus poemes dient que a Mallorca hi havia dos manicomis, un de molt gran que era tota l'illa i un de petit, la “Clínica mental de Jesús”, tot i que ara en comptes de la paraula “manicomi” es faci servir la de “psiquiàtric” per anomenar-lo.

Sant Jordi va ser la setmana passada. I jo vaig escriure l'editorial per al Promoart mirant d'expressar una contradicció i fent-ho, alhora, amb una certa incomoditat.

Aquesta setmana us recomanem especialment “Petites històries de banquets” de Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal Queixalós. Una obra que fa una repassada molt interessant i ben documentada a totes les varietats possibles de banquets que s'han donat al llarg de la història: els banquets vistos des de la pintura, la literatura o el cinema; els banquets concebuts com a espectacle, com a obra total o com una provocació...

Ara que voldria reproduir i descriure el carrer Josep Pallach, a Esclanyà, m'adono que no me'l vaig mirar prou bé. Conduïa. Buscàvem el número 10 a la línia de cases que quedava a mà esquerra...

Els dies 16 i 17 d'octubre a l'Església de sant Domènec de Girona i en el marc del VI Parlament Català de les Religions, un grup de vuit artistes plàstics que es reuneixen des de fa uns quants anys per celebrar el que anomenen “Cercle de Conversa”, hi va fer una exposició.

Aquesta setmana passada, el poeta, assagista i novel·lista, Xuan Bello, va presentar a Barcelona “Unes quantes coses boniques”. La xerrada sobre aquesta seva última obra, que el dimecres 25 de febrer es va fer a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, va ser conduïda en forma de diàleg pel també poeta Jordi Llavina.

El passat dimarts 3 de febrer, al centre cultural “Can Fabra” de Sant Andreu, va ser inaugurada l'exposició “Frederic Viñals, pintor de les essències andreuenques” que recull una mostra de paisatges naturals de Sant Andreu i també d'altres barris de Barcelona, com Horta o la Guineueta, entre els anys 30 i 50.

Ens hem acostumat a contemplar paisatges. A agafar el cotxe un dia de festa i fer uns quants quilòmetres per anar a “respirar natura”. O sortir de casa i arribar-nos fins al passeig a veure quina mar fa. Això últim és el que fem a Blanes i m'imagino ...