Portada > Entrevistes

Entrevistes

ENTREVISTES

 

 

"HARU" EL PROJECTE DE... FLAVIA COMPANY

–– La pràctica del Budisme Zen en les diverses arts (cal·ligrafia, tir amb arc, arranjaments florals...) proposa la perfecció en la destresa tècnica i alhora un desprendre's del jo. Això es pot aplicar a l'escriptura d'una novel·la?

–– Totalment, sí. La disciplina a través dels anys procura la desaparició del jo. De l'ego. És a dir, la fusió amb tot allò que en forma part. Arriba el punt que no es pot distingir subjecte i objecte, perquè tot és el mateix. És l'essència de ser. Ser i no poder no ser.

–– I té a veure amb la tria del punt de vista: una tercera persona en la qual la veu narrativa és d'allò més austera o, podríem dir, més neutra?

–– El punt de vista és d'una austeritat absoluta, sí, perquè intenta ser sense filtres, sense veus imposades ni prèvies. La il·lusió del que s'explica sense intermediaris. Una altra vegada, ser el que és.

–– Tot i els ensenyaments basats en el Budisme, Haru és una novel·la emocionalment intensa...

–– No hi ha ensenyaments sense sentiments. Som humans. Sentim. L'emoció forma part del nostre aprenentatge, una part important. La serenitat no és sinònim d'indiferència sinó simplement de coincidència.

https://www.facebook.com/flaviacompany/

Descobrir... TERESA JUVÉ

La Teresa Juvé quan calla, escolta i mira. La política és tot un tema. El gran tema. Allò que va determinar la vida i, d'alguna manera també, la mort del seu marit, Josep Pallach. No m'atreveixo a preguntar-li directament pel que va significar la seva mort, de quina manera li va capgirar la vida. Però s'hi refereix, i ho fa de manera breu i alhora directa. La seva mirada té un pes. El pes del dolor i de l'amor que els 38 anys que ja han passat, no han pas deslluït.

— Si no hagués mort, la Catalunya actual hauria estat diferent?

— Segurament sí. Catalunya va perdre i jo vaig perdre... La meva filla va perdre... Però ara es torna a parlar d'ell, del que ell deia.

— I quan va morir, vostè no es va plantejar de tornar-se'n a França?

— No, perquè a més a més no em vull moure d'on és ell. Ell és una mica més enllà (el cementiri que hi ha al final del carrer) i m'agrada viure aquí, al seu costat.

 

http://www.escriptors.cat/autors/juvet/pagina.php?id_sec=3028

 “ROSTOLL”, EL PROJECTE DE... MARIA DOLORS COLL MAGRÍ

En quin moment de la teva vida vas començar a escriure poesia?

Per pròpia iniciativa, cap als 14 o 15 anys.

D'on te'n ve l'impuls?

L'impuls llavors va ser la reivindicació del que considerava just i, sobretot, la necessitat d´expressar les meues emocions.

Més tard he notat que a l´origen del poema s´hi sol sentir el buit d´allò que ha sigut, és o es desconeix. Ens pesa el que ens falta. I la poesia m´ajuda a emplenar-me. M'esbrossa el camí que no necessàriament sé on em porta, encara que m´agrada aquest cert vertigen de no saber-ho.

 

https://ca-es.facebook.com/people/Maria-Dolors-Coll-Magr%C3%AD/100008145910325

“MILONGA DE TARDOR”  El Projecte de... ENCARNA SANT-CELONI

Si tornessis a néixer, què series?

Música, etimòloga o, per què no, escriptora.

Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

I tant, però hi ha massa interessos creats que ho dificulten.

Pel que fa a l’art d’escriure, què li falta a aquest país?

Menys intermediaris, més ovaris i menys por al risc.

 

http://www.escriptors.cat/autors/santcelonie/index.php

Descobrir ...  FÈLIX ATMETLLA

El sofà de casa. Un te que oblido perquè les preguntes s'encavalquen, com les seves obres. Fa molt anys que ens coneixem. És el meu germà. I, tot i així, el descobreixo.

"Potser no et pots mirar una peça meva i anar directament a la part racional, aixó només ho pots fer si te l'has mirat moltes vegades. Primer et ve aquí, a l'estómac."

 

http://www.promoartyou.com/ca/artistes/felix-atmetlla

Fèlix Atmetlla

Descobrir ...  FLAVIA COMPANY

Una aigua amb gas i una sense. I les portes del bar, obertes. Els sorolls es barregen a la conversa. Tal com se'ns hi barregen la vida i la literatura.

"Ara, amb la maduresa, tinc la sensació d'escriure amb la passió i la tranquil·litat amb què llegia quan tenia quinze anys o setze... Que llegia amb aquella voracitat! Parlo de l'acte físic de l'escriptura que és d'una naturalitat! És com empassar aigua!"

 

www.fcompany.blogspot.com